En aquesta línia s’aborda l’estudi genètic de les característiques de la qualitat de la canal i de la carn principalment en conill, però no només pel seu interès com a espècie ramadera sinó com a model per a lestudi daquestes característiques en altres espècies. S’estudien les característiques clàssiques de la canal (el rendiment a la canal, ràtio carn/os, contingut en greix, etc.) i de la carn (pH muscular, color, capacitat de retenció d’aigua, composició química, composició d’àcids grassos , etc.). També es realitzen estudis enzimàtics (enzims metabòlics, antioxidants, lipolítics i proteolítics). Actualment s’està analitzant el genoma, el transcriptoma i el metaboloma dels conills i del seu contingut intestinal en animals provinents d’un experiment de selecció divergent per contingut en greix intramuscular en conill.
Grup d’Investigació en Millora Genètica Animal
Lorem fistrum por la gloria de mi madre esse jarl aliqua llevame al sircoo. De la pradera ullamco qué dise usteer está la cosa muy malar.
Directora:
Prof. Noelia Ibáñez. Professora Titular d’Universitat. Dra. en Enginyeria Agronòmica
Investigadors:
Prof. Agustín Blasco. Catedràtic d’Universitat. Dr. en Enginyeria Agronòmica
Prof. Mª Antonia Santacreu. Professora Titular d’Universitat. Dra. en Ciències Biològiques
Prof. Pilar Hernández. Catedràtica d’Universitat. Dra. en Ciències Biològiques
Prof. Francisco Marco. Catedràtic d’Universitat. Dr. en Enginyeria Agronòmica
Prof. José Vicente. Catedràtic d’Universitat. Dr. en Ciències Biològiques
Dra. Marina Martínez. Contractada postdoctoral Ramón y Cajal. Dra. en Enginyeria Agronòmica
Dr. Samuel Sosa. Contractat postdoctoral. Dr. en Enginyeria Agronòmica
Dra. Cristina Casto. Biotecnòloga. Màster en Millora genètica Animal i Biotecnologia reproductiva. Contracte Postdoctoral
Investigadors en formació:
Agostina Zubiri. Biotecnòloga. Màster en Millora genètica Animal i Biotecnologia reproductiva. Tècnic Superior Contractada
Iliyass Biada. Enginyer agrònom. Màster en Millora genètica Animal i Biotecnologia reproductiva. FPI
Pedro Núñez. Veterinari. Màster en Millora genètica Animal i Biotecnologia reproductiva. FPI
Lamiae Azouggagh. Enginyer agrònom. Contractada amb el programa Grisolía
Personal tècnic:
Federico Pardo. Enginyer tècnic agrícola
José Sauquillo. Enginyer tècnic agrícola
Rafael Torres. Enginyer tècnic agrícola
Ion Pérez. Enginyer Agrònom
Tamara Romero. Dra. en Enginyeria Agronòmica
Luis García. Tècnic mitjà de laboratori
GENÈTICA DE LA QUALITAT DE LA CARN
Investigadors: Pilar Hernández, Marina Martínez, Agustí Blasco
GENÈTICA DE LA RESILIÈNCIA PER A LA MIDA DE VENTRADA
En aquesta línia de recerca s’estudia la resiliència de la conilla per al caràcter grandària de ventrada. Es compara la robustesa i la resiliència de línies comercials desenvolupades per aquest grup, una d’elles, la línia L, originada a partir d’embrions de femelles que van superar els 30 parts amb una productivitat mitjana i dues línies comercials de longevitat estàndard (A i V) . També s’estudia la genètica de la variabilitat ambiental de la mida de ventrada, mitjançant un experiment de selecció divergent per aquest caràcter en col·laboració amb la Universitat Miguel Hernández. En aquests dos experiments es comparen les línies per la seva resistència a l’estrès i resistència a malalties usant diversos biomarcadors, i es fa una anàlisi genòmica i metabolòmica, i també metagenòmica i metabolòmica de la microbiota intestinal d’aquestes línies.
Investigadors: M.A. Santacreu, Noelia Ibáñez, Agustín Blasco
DESENVOLUPAMENT DE LÍNIES GENÈTIQUES D’INTERÈS EN LA PRODUCCIÓ CUNÍCOLA
Aquesta línia es va iniciar el 1976 amb la idea de desenvolupar línies genètiques de conill que fossin competitives en un marc internacional de producció. S‟ha creat una estructura que permet a la cunicultura espanyola beneficiar-se dels desenvolupaments d‟aquestes línies genètiques. Això s’ha concretat en una xarxa de centres de selecció, multiplicació i inseminació artificial, distribuïts per Espanya, així com a les rèpliques de les línies seleccionades a Uruguai, Egipte i Aràbia Saudita. Actualment s’estan seleccionant quatre línies maternals, on l’objectiu principal és la millora de la mida de ventrada al deslletament. També hi ha una línia paternal seleccionada per creixement. Es pretén generar en un futur proper una línia seleccionada per eficiència alimentària i una altra per robustesa i resiliència davant de l’estrès i la resistència a malalties.
Investigadors: Agustin Blasco, M.A. Santacreu, Pilar Hernández, Noelia Ibáñez, Marina Martínez
Millora genètica en porcí
En aquesta línia de recerca s’aborda la millora genètica dels caràcters d’interès en porcí (blanc i ibèric) a través del desenvolupament de mètodes i estratègies de selecció genètica, genòmica i metagenòmica. Per això s’avalua la utilització no només de dades d’animals de línies “pures”, sinó també de les cruïlles comercials. Així mateix, un punt fonamental d’aquesta línia de recerca és estudiar com explotar la informació “òmica” per assolir millors prediccions genètiques i fenotípiques.
Investigadors: Prof. Noelia Ibáñez, Agustín Blasco, M.A. Santacreu, Pilar Hernández, Marina Martínez
PRODUCCIÓ I CRIOCONSERVACIÓ DE GÀMETES I EMBRIONS
La línia es va iniciar el 1989 amb l’objectiu d’establir un banc d’embrions de les línies seleccionades de conill pel Grup de Millora Genètica. Actualment, els treballs de recerca comprenen tant l’estudi d’aquells aspectes biològics relacionats amb la resposta dels espermatozoides, els òvuls i els embrions als procediments implicats en els programes de crioconservació (producció, conservació i inseminació o transferència) com el desenvolupament de les tecnologies més eficaços aplicables en diferents espècies ramaderes, ja sigui per a la conservació de recursos genètics o per a la difusió o la seva avaluació.
A més, utilitzant el conill com a model biomèdic, s’està estudiant l’impacte que tenen les eines biotecnològiques sobre el genoma, el proteoma i el metaboloma de la descendència, en especial la crioconservació d’embrions i els seus efectes transgeneracionals.
Investigadors: José Salvador Vicente Antón i Francisco Marco Jiménez