Responsable: Dra. Luz Pérez Igualada
Grup d’investigació en Aqüicultura i biodiversitat
Secció “Sistemes i Tècniques de Producció Aqüícola Sostenibles”
Directora
Prof. Ana Tomás Vidal. Catedràtica d’Universitat. Dra. en Enginyeria Agronòmica
Investigadors
Prof. Silvia Martínez Llorens. Catedràtica d’Universitat. Dra. en Ciències Ambientals
Prof. Miguel Jover Cerdá. Catedràtic d’Universitat. Doctor en Enginyeria Agronòmica
Prof. David Sánchez Peñaranda. Professor Titular d’Universitat. Dr. en Ciències Biològiques
Investigadors en formació
Jessica Brol – Llic. en Enginyeria Pesquera (Contracte FPI Grisolía-Generalitat Valenciana)
Maria Consolación Milián Sorribes – Enginyera agrònoma
Glenda María Vélez Calabria – Enginyera pesquera
Sara Ferrando Juan – Doble Llicenciatura en Biotecnologia-Ciències del Mar (Contracte FPI del Ministeri de Ciència i Innovació)
Javier Gómez Aguilera – Llicenciatura en Veterinària (Tècnic superior d’Investigació-Investigo Generalitat Valenciana)
Tatiana Cascales Martos – Llicenciatura en Biologia (Tècnic superior d’Investigació-Investigo Generalitat Valenciana)
Yosu Candela Maldonado – Llicenciatura en Ciències del Mar (Tècnic superior d’Investigació-Investigo Generalitat Valenciana)
Ruben Olivares Perona – Llicenciatura en Ciències del Mar (Tècnic superior d’Investigació)
Personal tècnic
Andrés Moñino López – Enginyer Tècnic Agrícola i Llicenciat en Ciències Ambientals
Ignacio Jauralde García – Dr. Enginyer Agrònom
Nutrició aqüícola: nutrients, ingredients alternatius, estratègies d'alimentació
En aquesta línia es va començar estudiant els nivells de proteïna, lípids i energia òptims en els pinsos d’espècies comercials (daurada, llobarro, corball, etc.), mitjançant mètodes convencionals i mitjançant mètodes factorials, cosa que es continua fent amb les noves espècies que apareixen cada any en el sector aqüícola, com ha ocorregut en els últims anys amb la seriola, el sarg picut, la tilàpia o el pop. Aquesta línia s’ha continuat amb l’estudi de la substitució de la farina i oli de peix per ingredients vegetals (soja, gira-sol, pèsol, arròs, etc.) i animals (farines d’au, de calamar, de krill…), o mescles d’ambdós, relacionant-ho amb temes de digestibilitat, metabolisme, microbiota intestinal i qualitat del producte final.
Responsable: Dra. Ana Tomas Vidal
FISIOLOGIA DIGESTIVA I SALUT INTESTINAL
La conversió de l’aliment en guany de pes és un procés que comença al sistema digestiu del peix, per tant, aquesta línia se centra en els esdeveniments que relacionen els nutrients amb els diferents processos implicats en la digestió i la fisiologia intestinal. Per això, sestudia com lalimentació modula lactivitat enzimàtica, lexpressió dels gens i el proteoma a nivell intestinal, el perfil de la microbiota. També s’utilitzen mètodes histològics quantitatius que proporcionen avaluacions precises dels canvis en l’estructura de l’intestí dels peixos. Totes aquestes tècniques també s’apliquen per avaluar nous additius en pinsos per a peixos, per tal de determinar-ne la millora nutritiva o immunomoduladora.
Responsable: Dra. Silvia Martínez Llorens
GESTIÓ TÈCNICA I SOSTENIBILITAT ECONÒMICA D’AQÜIGRANGES
Aquesta línia està enfocada al disseny del pla de producció ia l’optimització de la gestió tècnica de les diferents operacions en una granja aqüícola, incloent-hi les alternatives per a l’organització de lots, l’avaluació del creixement mitjançant models de creixement quantil i l’estimació de la biomassa. Així mateix, es duen a terme estudis de la viabilitat econòmica considerant diferents alternatives de disseny i producció i de la rendibilitat dels diferents sectors de l’aqüicultura, mitjançant l’anàlisi dels resultats publicats pel M.A.P.A. i la base de dades SABI.
Responsable: Dr. Miguel Jover Cerdá
GESTIÓ I APROFITAMENT DE POBLACIONS AQUÀTIQUES NATURALS
L´objectiu d´aquesta línia és avaluar l´estat de l´hàbitat, estimar l´abundància il´estructura poblacional de diferents espècies aquàtiques com l´anguila, la truita comuna o el cranc de riu, analitzant així mateix els impactes que les amenacen, per finalment plantejar millores de l´hàbitat, alternatives de gestió i aprofitament pesquer.
Responsable: Dr. Miguel Jover Cerdá
NOVES ESPÈCIES DE BAIX NIVELL TRÒFIC
Una solució als reptes mediambientals a què s’enfronta l’aqüicultura és la diversificació a espècies omnívores. En aquest escenari, per exemple els mugílids (el Mugil cephalus), són excel·lents candidats per a una aqüicultura mediterrània sostenible i verda, que es poden alimentar sense farines i olis de peix. A més, aquestes espècies omnívores es poden integrar en produccions multitròfiques, combinades amb la producció d’altres espècies com macro o microalgues, o en aquaponia, juntament amb la producció de vegetals, bé en sistemes de recirculació i/o sistemes combinats en biofloc, amb el objectiu de produir una aqüicultura amb zero producció de residus. Per tant, en aquesta línia s’avaluen tots els paràmetres zootècnics, com ara la fisiologia digestiva, els canvis en microbiota i transcriptoma, així com la qualitat sensorial dels organismes produïts en diferents sistemes.
Responsable: Dra. Silvia Martínez Llorens
SistemEs de producció mediambientalment sostenibles: Tecnología del Biofloc
Aquesta línia està enfocada al desenvolupament i estudi de la tecnologia del biofloc (TBF), la qual es basa en el reciclatge de l’excreció dels animals en producció, en particular del nitrogen, en biomassa microbiana que pot ser utilitzada in situ pels animals produïts o ser recollida i processada en ingredients per a pinsos o alimentació d’animals auxiliars (policets, amfípodes, etc.). La producció a TBF compleix els principals objectius de l’aqüicultura del futur: baixa petjada de carboni, economia circular, menor despesa hídrica, millor bioseguretat i benestar animal, podent ser aplicada tant a teleostis com curstacis.
Secció "Reproducció de Peixos per a l'Aqüicultura i la Conservació"
Lorem fistrum por la gloria de mi madre esse jarl aliqua llevame al sircoo. De la pradera ullamco qué dise usteer está la cosa muy malar.
Director
Prof. Juan F. Asturiano Nemesio. Catedràtic d’Universitat. Dr. en Ciències Biològiques
Investigadors
Prof. Luz Pérez Igualada. Catedràtica d’Universitat. Dra. en Ciències Biològiques
Dr. Víctor Gallego Albiach. Postdoctoral Contracte Ramón y Cajal
Dra. Marina Morini. Contracte Postdoctoral ThinkInAzul
Dra. Wendy A. González López. Investigadora Postdoctoral Programa Margarita Salas
Investigadors en formació
Pablo García Salinas. Contracte Predoctoral Generalitat Valenciana
Marta Blanes García. Contracte Predoctoral UPV
Leonor Ferrão. Contracte Predoctoral Programa Grisolía, Generalitat Valenciana
Thales França. Tesi en cotutela amb UFRGS, Brasil
Malbelys Padilla Sánchez. Tesi en cotutela amb UNESP, Brasil
Laís Pedroso Borges. Tesi en cotutela amb UNESP, Brasil
Fátima Fernández García. Contracte Predoctoral amb càrrec al projecte ThinkInAzul
Reproducció de l'anguila
En aquesta línia s’investiguen tractaments hormonals i tècniques alternatives d’inducció de la maduració sexual i de la posada, la fisiologia i el control endocrí del desenvolupament gonadal, l’efecte dels paràmetres ambientals, l’expressió gènica i la reproducció en captivitat d’aquesta espècie.
Responsable: Dr. Juan F. Asturiano Nemesio
ESPERMATOLOGIA Y FISIOLOGIA ESPERMÀTICA
Aquesta línia aborda el desenvolupament, la millora i l’aplicació de tècniques d’avaluació de la qualitat espermàtica, el desenvolupament i l’aplicació de tècniques de criopreservació d’esperma, així com l’estudi de l’efecte dels ions en el plasma seminal en el procés de maduració final i en la motilitat de l’esperma de peixos.
TÈCNIQUES DE REPRODUCCIÓ ASSISTIDA PER A CONDRICTIOS
Aplicació de tècniques de reproducció a taurons, ratlles i quimeres. Estudis comparats d¿anatomia i fisiologia reproductiva. Programes ex situ de conservació. Criopreservació de recursos genètics.
Responsable: Dr. Juan F. Asturiano Nemesio
Control de la reproducció d'espècies d'aigua dolça amenaçades
Estudi del cicle reproductiu (gametogènesi i desenvolupament embrionari) d’espècies de peixos amenaçades. Programes ex situ de conservació. Criobanc de recursos genètics.