Grup d’Investigació en Alimentació Animal
Director:
Prof. Juan José Pascual. Catedràtic d’Universitat. Dr. en Ciències Biològiques
Investigadors:
Prof. Carlos Javier Fernández Martínez. Catedràtic d’Universitat. Dr. en Enginyeria Agronòmica
Prof. María Cambra. Titular d’Universitat. Dra. en Enginyeria Agronòmica
Investigadors en formació:
Jihed Zemzmi. Enginyera en Producció Animal i Forrajeria
Mehran Javadi. Enginyer en Productes Animals
Mónica Muñoz. Llicenciada en Ciències Biològiques i Màster en Producció Animal
Catarina Alexandra Peixoto. Enginyera Zootecnista
Personal tècnic:
Luis Ródenas. Enginyer tècnic agrícola i Màster en Producció Animal
Eugenio Martínez. Enginyer tècnic agrícola i Màster en Producció Animal
María del Carmen López. Dra. en Enginyeria Agronòmica
Verónica Moset. Dra. en Enginyeria Agronòmica
Juan Carlos Moreno. Tècnic en Formació Professional
Jorge Franch Dasi. Graduat en Enginyeria Agroalimentària i del Medi Rural, Màster en Producció Animal
Els programes de selecció comercials inclouen en gairebé totes les espècies ramaderes la selecció per criteris productius com ara prolificitat, creixement o robustesa, cosa que pot modificar la proporció de nutrients i recursos dirigits a les diferents funcions vitals dels animals. En aquesta línia s’estudia com afecten aquests criteris de selecció al repartiment de recursos en els animals reproductors, quines conseqüències té sobre la seva producció, benestar i salut, i es proposen recomanacions per a la selecció i el maneig de l’alimentació i la reproducció dels animals per a una producció més sostenible.
Responsable: Juan José Pascual
En aquesta línia s’estudien les relacions entre diferents aspectes de la nutrició dels conills en creixement (abans i després del deslletament), la salut intestinal, l’ambient cecal i la mortalitat i morbiditat durant el període de creixement. El principal objectiu d’aquests estudis és aconseguir un millor coneixement de com transcorre la transició des de l’alimentació líquida (llet) a l’alimentació sòlida (pinsos) i determinar quines han de ser les característiques de la dieta més favorables per al desenvolupament i la viabilitat dels animals. Un altre aspecte d’alguns d’aquests estudis és conèixer el comportament dels animals i la repercussió que les modificacions d’aquest i del maneig de l’alimentació poden tenir sobre el benestar animal.
La conservació del conill silvestre és clau per a l’estructura i el funcionament de l’ecosistema mediterrani, així com per a la restauració ecològica dels ecosistemes degradats. El grup d’Alimentació Animal de l’ICTA desenvolupa, en col·laboració amb la Universitat CEU Cardenal Herrera, una línia de recerca que té com a objectiu contribuir a conservar el conill silvestre al seu hàbitat natural. Aquesta línia pretén identificar quins són els recursos clau de l’èxit adaptatiu d’aquesta espècie i gestionar la seva abundància a l’ecosistema mediterrani. El repte s’aborda des de l’àmbit de la nutrició i inicialment s’enfoca a obtenir informació que ens permetin conèixer quin factor nutricional pot estar limitant les poblacions de conill silvestre.
Responsable: María Cambra López
(col·laboració amb la Universitat CEU-Cardenal Herrera, Pablo Marín)
És una àmplia línia de recerca que aborda des de metodologia, models, tècniques i recomanacions per valorar aliments en diferents espècies ramaderes (en cooperació internacional amb el grup europeu EGRAN i la Xarxa Iberoamericana CYTED-RESALAN), fins a la valoració concreta de diverses matèries primeres i subproductes destinats a l’alimentació de conills, remugants i insectes. També s’inclouen estudis que relacionen la inclusió de matèries primeres a la dieta amb les característiques i qualitat del producte final.
Aquesta línia inclou la determinació de les necessitats de nutrients i energia en petits remugants (oví i caprí), basada en els balanços calorimètrics, que ens permet conèixer la resposta de l’animal a la ingesta de nutrients (segons el seu estat fisiològic, salut i estrès tèrmic). El balanç energètic es determina per intercanvi gasós utilitzant un equip de calorimetria indirecta de sistema obert. En determinar-se per intercanvi gasós, és possible quantificar el consum d’oxigen, emissions de metà i producció de diòxid de carboni per l’animal. Per avaluar la resposta de l’animal a canvis en l’alimentació i l’ambient es desenvolupen models matemàtics empírics, dinàmics no lineals i basats en xarxes neuronals artificials amb l’objectiu de simular i predir el rendiment dels animals sota diversos escenaris nutricionals i ambientals.
Responsable: Carlos Fernández
La nutrició de precisió és una eina clau per millorar la sostenibilitat i l’eficiència dels sistemes ramaders. Aquesta línia persegueix alimentar els animals el més proper a les necessitats per aconseguir de manera eficient productes segurs i de qualitat, millorant la utilització dels nutrients i reduint-ne l’excreció al medi. Es desenvolupa principalment amb animals monogàstrics (aus, porcí i conills), a través de projectes de recerca l’objectiu dels quals és, en primer lloc, avaluar les necessitats nutricionals de manera precisa, en funció del tipus d’animal i el moment; en segon lloc, desenvolupar matrius precises d’ingredients i/o additius i formular pinsos ad hoc que redueixin marges de seguretat; i finalment aportar els nutrients a nivell individual o grupal, monitoritzant el comportament alimentari i la ingestió.
Responsable: María Cambra López